La pobresa en els barris és un problema social que afecta milions de persones en tot el món. La manca de recursos econòmics, la precarietat en matèria d’educació i salut, i la manca d’oportunitats laborals són només algunes de les causes que contribueixen a la perpetuació d’aquesta situació. Si ens aturem a Badalona veiem que hi ha barris on caldria reduir les desigualtats socioeconòmiques, promoure la convivència inclusiva, la participació i la cohesió social; barris on coincideixen situacions de vulnerabilitat social i urbana, on la pobresa és una realitat a la qual s’enfronten cada dia els seus habitants.
La pobresa urbana és una carència que pateixen les persones impedint-los de gaudir d’una vida digna, pel que fa a educació, salut, habitatge, treball, de forma que les persones no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, És per això, que es necessiten millores i transformacions en els barris més vulnerables per trencar el cercle de la pobresa i, posar a les persones que viuen en ells, al centre de la qüestió. La lluita contra la pobresa ha d’estar al centre de les agendes polítiques dels governs locals, autonòmics i estatals, per tal de contrarestar les desigualtats socials i, construir ciutats més justes i cohesionades.
Per millorar aquesta problemàtica és necessari que es faci un reajustament del medi ambient urbà i de l’hàbitat; que les zones verdes (parcs, jardins) hi estiguin en bones condicions de neteja i de manteniment; que es doni una millora de l’equipament públic (pintura de façanes, cablejat elèctric…); que es faci una inserció social i desenvolupament econòmic (plans d’ocupació); que s’afavoreixi el benestar de la infància i de la joventut (crear espais de convivència, integració i tolerància) i, que hi hagi una bona prevenció de la delinqüència i reforç de la consciència de seguretat ciutadana (visualitzar al carrer la presència de guàrdia urbana i mossos d’esquadra). La implementació de polítiques públiques que promoguin l’enfortiment de la comunitat.
Cal reforçar als barris els espais principals de relació i participació veïnal (espais públics, comunitats veïnals i equipaments municipals) a través d’accions actives que promoguin l’impuls i l’accessibilitat als espais de sociabilitat, que garanteixin una existència autònoma i unes condicions de vida dignes, i que treballin en favor de la igualtat d’oportunitats. Alguns projectes com per exemple: “Posem colors a La Salut”, doten als barris de nous significats i simbolismes en zones on predomina l’asfalt i els dèficits de planificació urbanística; projectes que treballin eixos com la intervenció i suport a les comunitats veïnals; la dinamització de l’espai públic, i la col·laboració transversal municipal amb la perspectiva comunitària (salut, educació, cultura, etc.).
El mapa de la pobresa creix a Badalona, però malgrat això, hem de treballar perquè Badalona sigui una ciutat amb un índex més baix de pobresa, d’exclusió social i econòmica. La nostra ciutat mereix ser escoltada, veure allò que els seus ciutadans i els seus elements urbans ens conten i, ho necessitem perquè la ciutat continua essent l’espai per a les oportunitats i la llibertat de l’ésser humà i desenvolupament de les seves idees.
Mari Carmen Lozano Pareja
