El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, participa el 9 de juny en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, que tindrà lloc al Museu de Badalona a les 18 h. La voluntat d’aquesta presentació serà reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar-les al Pacte. També participaran a l’acte l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, i la segona tinenta d’Alcaldia i regidora, Aïda Llauradó.
La voluntat d’aquests actes és presentar l’informe d’experts que ha donat el tret de sortida al Pacte, i tot seguit, debatre l’estat del català amb els veïns i veïnes de la zona perquè segons el secretari de Política Lingüística cal tornar a avaluar el paper de la llengua pensant en clau de futur.
Com va exposar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en el primer acte d’aquestes característiques el mes de febrer a Vic, «sou vosaltres els que coneixeu millor les dinàmiques del vostre entorn, i sou vosaltres els que treballeu a peu de carrer amb la ciutadania cada dia. Per tant, agrairem tota la vostra col·laboració a l’hora d’estendre aquest debat constructiu sobre la llengua en els vostres espais». Finalment, les propostes resultants d’aquests debats públics es podran bolcar a la web pacteperlallengua.gencat.cat, on tothom podrà col·laborar.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s’atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials, que es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.
Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, organitzen activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua que condueixi a la signatura el mes de desembre d’un document, que serà la base per al futur pla de política lingüística.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
Al febrer es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’estudi fa un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial i ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la societat. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar-ne l’ús social. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.
