El món està canviant i un munt d’incògnites s’obren sota el cel. Abans la crisi del Covid-19, el món estava enfrontant-se a la gran amenaça del canvi climàtic. El coronavirus com introducció del desordre mediambiental actual posa de relleu tot un seguit d’elements que empitjoren la situació del planeta a nivell mundial: la desforestació, la pèrdua d’accés a l’aigua dolça, l’extinció d’espècies, l’escalfament global del planeta, l’augment de la població humana… El benestar humà es veurà seriosament afectat sinó aturem la contaminació de les nostres ciutats: industrialitzades i contaminants. El temps de progrés s’esgota.
Segons l’organització mundial de la Salud (OMS) cal posar en valor els beneficis que representa el modelo circular per a la salut, a través de la reducció dels impactes ambientals; instal·lar l’economia circular com el nou model tecnoeconòmic que permetrà crear noves empreses i treballs de qualitat per poder fer front al canvi climàtic. Un nou pacte verd i global que promogui l’electrificació de tots els sectors energètics, que incentivi la construcció d’infraestructura solar, eòlica i hídrica. Un pacte verd que combatrà la contaminació plàstica, que preservi la biodiversitat i, avanci cap a un planeta saludable.
Soms espectadors d’un nou paradigma que ens obligarà a re imaginar i actualitzar l’actual model econòmic i la nostra manera de fer i consumir amb les noves condicions del segle XXI, que incorporarà a la societat, al medi ambient i a les noves tecnologies de la 4 revolució industrial, un seguit de canvis a nivell productiu, energètic i humà. La 4ª revolució industrial implicarà un recanvi tecnològic i un canvi d’època: noves formes de relació entre les persones, de viure, de pensar i de treballar. Ens acomiadem del romanticisme decimonònic per passar a ser un fluix de dades amb consciència controlada?
Anem cap a un nou món on el desenvolupament de la tecnologia (la impressió 3D, la robòtica, l’acceleració de la tecnologia en la llar -el internet de les coses-, la realitat virtual, la computació quàntica, la manipulació genètica i la intel·ligència artificial) augmentarà de manera desmesurada. Un nou paradigma que marcarà un abans y un després en els usos i costums davant les noves tecnologies. Un nou escenari on els éssers humans podrem trobar-nos, regenerar-nos, créixer o transformar-nos; noves formes per informar, produir, divertir-se, comprar… Un nou paradigma digital que embriaga i enlluerna.
La pandèmia ens ha obligat a fixar la mirada més enllà del virus: el nostre entorn més immediat, la mobilitat de les ciutats, la necessitat de tractar a l’univers com quelcom que es comunica amb nosaltres, repensar els valors sobre els que s’havia aixecat la fràgil civilització humana, adaptar-nos a una nova realitat en constant canvi, i davant d’aquest processos metamòrfics haurem d’aturar-nos, al menys un instant, per reflexionar quin seran els valors ètics que ens continuaran mobilitzant com a éssers humans, que volem viure en un món de pau, amor, justícia i sostenibilitat.
Mari Carmen Lozano Pareja
