Fa anys que a Badalona bufaven vents de desitjos: “Farem que tots els badalonins i badalonines estiguin orgullosos de la seva ciutat i se sentin protagonistes en la construcció del seu futur”. Són paraules que l’exalcaldessa Maite Arqué va pronunciar l’any 1999. Des de llavors ha plogut molt i s’han succeït nombrosos canvis al govern municipal, però som a l’any 2026 i encara queden somnis per complir. Cal cercar el consens des d’una consciència compartida; apostar per l’entesa com a motor de la ciutat que anhelem i convertir els projectes estratègics en fites col·lectives. Badalona no és un simple conjunt d’edificis i asfalt, sinó un organisme viu de vincles que habiten els espais comuns per dotar-los de contingut i valor, humanitzant-los.
La nostra ciutat té l’oportunitat de decidir quin model vol viure durant les properes dècades. Projectes com la pacificació de Francesc Layret, la modernització dels mercats municipals, l’ampliació de l’Hospital Municipal, l’auditori, la piscina olímpica, la millora de les escoles d’educació especial, l’impuls de noves biblioteques o la revitalització dels centres cívics no són simples intervencions urbanístiques, sinó l’esquelet d’una Badalona que busca retrobar-se amb la seva millor versió. Perquè aquests projectes deixin de ser maquetes i esdevinguin realitats palpables, el consens és el requisit indispensable. La Badalona d’avui i la de demà exigeixen alçada de mires per pactar pilars que no estiguin subjectes a vaivens electorals. El dibuix és clar: un model de ciutat verda i humana que prioritzi les persones per davant del fum, amb un transport públic eficient, micromobilitat segura i grans zones de vianants, per recuperar l’espai públic per al passeig, el comerç local, la cultura i la convivència.
La política local ha de recuperar la seva naturalesa impulsora; no n’hi ha prou amb administrar l’existent, el repte és liderar el canvi cap a un entorn més amable i sostenible. En definitiva, governar la Badalona d’avui és tenir la valentia de somniar en gran i la generositat de pactar amb mirada llarga el treball conjunt. Només des d’aquest acord estratègic farem que les il·lusions de la ciutadania es facin realitat. Somniar una ciutat implica negociació i resiliència: mentre una ciutat imposada genera resistència, la consensuada genera pertinença i pau social. En un món polaritzat i individualista, plantejar la gestió pública com un exercici constant de diàleg és una aposta transformadora i profundament democràtica, l’impuls col·lectiu perquè aquests nous vents de progrés facin de Badalona una ciutat referent, imparable i plenament progressista.
Mari Carmen Lozano Pareja
