Un model basat en cèl·lules mare ajuda a entendre la transformació maligna dels tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1

Un equip investigador català ha aconseguit reproduir al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 (NF1) evolucionen cap a formes malignes agressives, un avenç que podria ajudar a desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia genètica minoritària.
L’estudi publicat a Nature Communications, ha estat liderat pels grups de Càncer Hereditari i Bioinformàtica i Genòmica Translacional del Càncer de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), en col·laboració amb investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) – Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del National Center for Advancing Translational Sciences (NCATS) dels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units. El treball ha permès identificar una possible combinació terapèutica amb potencial per al tractament d’aquests tumors, combinant dos fàrmacs: olaparib i selumetinib.
La neurofibromatosi tipus 1 afecta aproximadament una de cada 3.000 persones i és una malaltia genètica que predisposa al desenvolupament de tumors del sistema nerviós perifèric. Les persones amb NF1 poden desenvolupar tumors benignes anomenats neurofibromes, que en alguns casos evolucionen cap a tumors malignes de la beina nerviosa perifèrica (MPNST), un tipus de càncer molt agressiu i difícil de tractar.
Fins ara, entendre com es produeix aquesta transformació havia estat un dels grans reptes de la recerca en NF1. Per abordar-lo, els investigadors van crear un model innovador a partir de cèl·lules mare humanes modificades genèticament. Aquest sistema permet reproduir al laboratori les diferents fases de la progressió tumoral i estudiar quins mecanismes moleculars intervenen en el procés.
Els resultats mostren que la pèrdua d’un mecanisme clau de regulació genètica, conegut com a PRC2, és determinant perquè els tumors adquireixin característiques malignes.
“Aquest treball ens ha permès reproduir al laboratori, per primera vegada de manera
molt precisa, la progressió dels tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 des
d’estadis benignes fins a formes malignes”, explica Eduard Serra, investigador de l’IGTP
i coautor principal de l’estudi. “Això ens ajuda a entendre millor quins mecanismes
impulsen aquesta transformació i ens ofereix una nova plataforma per identificar
possibles estratègies terapèutiques”, afegeix Meritxell Carrió, l’altra coautora principal
de l’estudi.
A més, el nou model va permetre provar centenars de compostos terapèutics i
identificar una possible vulnerabilitat específica dels tumors malignes associats a NF1.
En experiments preclínics, la combinació dels fàrmacs olaparib i selumetinib va
aconseguir reduir significativament el creixement tumoral.
“La transformació dels neurofibromes en tumors malignes és un procés extremadament
complex i difícil d’estudiar”, explica Itziar Uriarte, primera signant del treball, que també
va constituir la seva tesi doctoral. “Aquest model ens permet observar-lo de manera
controlada i entendre millor com els canvis genètics i epigenètics alteren la identitat de
les cèl·lules durant la progressió tumoral”, afegeix Serra.
Els investigadors destaquen que aquest tipus de models poden ajudar a accelerar la
identificació de noves teràpies per a tumors que actualment tenen poques opcions de
tractament.