Atolladero d’Oscar Aibar és sense cap mena de dubte una obra de culte com poques queden. Després d’Acción Mutante (1993) d’Àlex de la Iglesia, semblava que tot era possible i els gèneres que havien estat més infamats i marginats durant les darreres dècades de la cinematografia espanyola es van obrir camí com un buldòzer. El català Aibar va debutar per la porta gran l’any 1995, el ganivet entre les dents i els ulls plens de somnis, amb aquest western postapocalíptic en clau de ciència-ficció protagonitzat per Pere Ponce i ni més ni menys que la mítica estrella del rock Iggy Pop.
Una pel·lícula carregada d’èpica, gairebé al nivell del Quixot de Terri Guilliam, el que no va poder tirar endavant, violenta, salvatge, freak que no us podeu perdre en pantalla gran, no tindreu moltes més oportunitats. Peregrineu a El Círcol i rendiu-li culte en companyia del director amb el qual podreu xerrar després de la projecció.
La projecció de Atolladero forma part de la secció La meva primera vegada. Òpera prima, amb què el festival vol reviure les òperes primes de directors consagrats dins el gènere.
Atolladero. Dir. Òscar Aibar. 98 min.
En l’any 2048, Atolladero, un poble texà situat en un paratge desèrtic, s’enfonsa la misèria i l’avorriment. Lennie, l’ajudant del Xèrif, desitja marxar-se, però per fer-ho necessita el permís del veritable amo del lloc: el jutge Wedley.
