Aquest dijous a la tarda, s’han inaugurat els actes de celebració dels 125 anys de la primera assemblea del cooperativisme català que va tenir lloc l’any 1898, en l’antiga seu de la cooperativa La Bienechora, a Badalona, en una taula rodona sobre «el passat, el present i el futur del cooperativisme», organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord.
Representants de federacions i xarxes de l’economia social i solidària a Catalunya, han explicat la seva articulació i trajectòria, les fites més rellevants; la seva situació en el present i les expectatives i reptes de futur en la taula moderada per Anna Abellán, sòcia de la cooperativa La Sargantana i coordinadora de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord
L’assemblea de 1898 va comptar amb 36 delegacions de tot Catalunya, «eren cooperatives que s’havien anat creant al llarg del segle, per donar resposta a les necessitats generades per les desamortitzacions (de 1836 i 1855), la privatització de terres i béns comunals i la industrialització», ha explicat David Gómez Fontanills, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i soci de la cooperativa femProcomuns, que ha fet la contextualització històrica.
El mateix any 1898 també es va crear el primer Comitè Regional (que va ser l’antecedent de les actuals federacions), es fundà la Revista Cooperativa catalana, i a Badalona també s’havia la cooperativa La Verdadera Fraternidad.
«El cooperativisme català es va enfortir amb l’eclosió cooperativista de la República de 1931, i es va debilitar en els anys de la dictadura, però entre 1979 i 1984 es va tornar a articular les federacions: escoles, consum, treball, habitatge, agrícola i la confederació i amb l’entrada del segle XXI s’hi va sumar la XES», ha afegit Gómez Fontanills.
Avui el moviment cooperatiu a Catalunya compta amb federacions de les cooperatives de treball, de consum, d’habitatge, escolars i agràries, agrupades en la Confederació de Cooperatives de Catalunya, a més de participar en la Xarxa de l’Economia Solidària. També compta amb dispositius públics de promoció del cooperativisme com els Ateneus cooperatius i els diferents programes de l’economia social que impulsen la Generalitat (Singulars, Comunalitats, Ocell de foc), els ajuntaments (agrupats en la Xarxa de Municipis de l’Economia Social), les diputacions i consells comarcals.
«La Catalunya del segle XX no s’entendria sense el cooperativisme, perquè quan el cooperativisme es fort té una incidència en la qualitat de vida, en la construcció de vida, i per això cal reflexionar sobre quins models polítics contribueixen a la construcció del cooperativisme», ha constatat Josep Vidal, Director General, d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.
Una visió que ha reiterat Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, segons el qual «cal tenir en compte les xifres, les administracions tenim el deure d’impulsar el món cooperatiu, que actualment ja compta amb 48.800 llocs de treball, 3.639 empreses cooperatives, i 5.300 milions d’euros generats a Catalunya».
«És molt important tenir en compte la transició ecosocial i les aliances amb altres moviments socials, amb federacions, per poder ser una veu i una alternativa econòmica potent i aquest és un repte a treballar», ha assenyalat Marina Reig, representant de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya i sòcia de la cooperativa Clara Comunicació.
«Som agents actius en la transformació socio-econòmica, estem treballant de manera coordinada per formar docents, entrar a les escoles, fer una primera Universitat d’Estiu, recuperar el Congrés del Cooperativisme, i també veure om ajudar les cooperatives que estan treballant la transformació digital i l’emprenedoria per facilitar que les iniciatives puguin escalar», manifesta Guillem Llorens; representant de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Confederació de Cooperatives de Catalunya i soci de la cooperativa SePra.
«El consum sempre ha estat el factor determinant del cooperativisme perquè les cooperatives responen a les necessitats de les persones i com que aquestes necessitats evolucionen també van canviant els tipus de cooperatives», assenyala Enric Berenguer, representant de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya i soci de la cooperativa Germinal.
Ara «no podem prescindir de les cooperatives que coneixeu, com Som Energia, Som Mobilitat, Som Connexió, que representen una nova manera de fer cooperativisme», i posen en relleu el nou paper dels consumidors i usuaris, com també ho fa la cooperativa de Som Núvol amb les eines digitals en línia segons ha afegit Berenguer, que la convida a federar-se.
Antonio Pedrero Utrilla, representant de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (HabiCoop) i soci de la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV), ha destacat el cooperativisme com a un model vàlid i molt actual d’accés a l’habitatge i el seu valor en la creació de nous models de construcció i tinença.
Segons l’informe del Mercat Social 2022, el pes de l’ESS a l’economia catalana és al voltant del 5,60% en nombre d’entitats, en llocs de treball i facturació respecte del total (13,7 M€ i 5,65% del PIB català). Mentre que, també segons dades de 2022, un total de 4.587 empreses cooperatives, amb 2.500.000 persones sòcies (entre consumidores, treballadores i productores), i que generen 41.000 llocs de treball directes, participen en les federacions que integren la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
L’economia solidària encara té molt de camí a recórrer per transformar un model social dominant centrat en l’extraccionisme i la maximització del lucre, afrontem grans reptes ecològics i socials i cada cop és més urgent una transició ecosocial amb paràmetres cooperatius i solidaris. Comptem però amb unes bones bases per fer aquest canvi.
Les activitats per la celebració de l’aniversari s’aniran desenvolupant al llarg de tot el 2023, coordinades des de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord -un dispositiu de servei públic fet per cooperatives que impulsa la Generalitat des de 2017-, en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona, les federacions catalanes de cooperatives, i altres entitats, que enguany faran les seves assemblees i trobades a Badalona, per commemorar la fita. «Volem que aquesta celebració ens serveixi per conèixer millor el cooperativisme
històric, però també que ens inspiri per seguir fent una societat més cooperativa, més sostenible, més feminista i més solidària.» ha dit Anna Abellán, coordinadora de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord.
