El 5 de juliol al vespre ha tingut lloc al Museu de Badalona la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, amb la participació del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, de l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, i Aïda Llauradó, regidora i segona tinenta d’Alcaldia.
La sessió ha reunit unes seixanta de persones presencialment, amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació del català a partir de l’informe acadèmic Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana i també de presentar propostes de millora per incorporar al Pacte.
El secretari de Política Lingüística ha fet una crida a la implicació de tothom: «la societat està evolucionant molt ràpidament, i hem de re-avaluar quin paper ocupa la llengua en el nostre context actual per tal d’establir les bases del paper que tindrà en el futur». Ha encoratjat tant les entitats com la ciutadania a títol personal a fer aportacions al procés participatiu.
L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha remarcat la importància de tots els àmbits en què treballa el Pacte, però especialment el de l’audiovisual, lligat als joves, i les tecnologies. Ha posat com a exemple d’aprenentatge del català els referents que es puguin crear en els mitjans de comunicació infantil i juvenil.
En acabar les intervencions dels ponents, els assistents han pres la paraula per fer diverses preguntes mostrant la seva preocupació sobretot en els àmbits de joventut i educació, que tenen una gran implicació en la cohesió social en una societat tan diversa i multicultural com la de Badalona.
Una de les conclusions que ha destacat Francesc Xavier Vila és que malgrat que la situació és complexa i delicada, és reversible, i d’aquí la importància del Pacte Nacional per la Llengua i la implicació i participació de tota la ciutadania.
A la clausura, Aïda Llauradó ha posat èmfasi en el paper de la cohesió social contra la segregació i que per prestigiar la llengua i estendre’n l’ús social però també per cohesionar la societat calen recursos.
En l’acte, s’ha projectat un vídeo de salutació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en què ha destacat que «el present i el futur de la llengua involucra a tothom i per això fem el Pacte Nacional per la Llengua”. També hi subratlla l’interès per assegurar la recepció de propostes representatives de tots els punts del país. A més de les aportacions dels participants, també els agraeix la col·laboració per estendre el debat en altres espais i entre els veïns.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s’atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que s’han dut a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.
Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d’Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.
L’estudi respon a l’encàrrec derivat d’una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial.
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
L’informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència per a l’accés al coneixement i l’ús de les llengües oficials com l’ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.
