El comerç de proximitat a Badalona es debilita. El cor dels seus mercats municipals, que durant generacions han estat l’artèria econòmica i social dels barris, batega avui amb dificultat, immers en una greu crisi de supervivència. Aquesta urgència es manifesta en el deteriorament de les infraestructures i en la constant pèrdua de llocs de venda.
El Mercat de Llefià n´és un clar reflex. Inaugurat l’any 1977, el que va ser un centre bulliciós avui amb prou feines manté deu parades obertes. La situació és tan greu que s’ha hagut d’acomiadar el personal de manteniment per l’escassa recaptació, que no permet cobrir-ne el salari. És el drama humà i comercial que es repeteix en cada tancament: la pèrdua del vincle emocional i l’amenaça que aquests espais es converteixin en un record.
La veu d’alarma entre els comerciants és unànime: «Els mercats es moren». La responsabilitat recau directament en la gestió municipal. Els sis edificis de titularitat pública (Llefià, Maignon, Torner, La Salut, Sant Roc i Pomar), pateixen una deixadesa absoluta, amb nombroses queixes pel seu estat.
Mentre l’agenda mediàtica se centra en grans projectes urbanístics, com la ciutat de la música (CACI), la realitat precària d’aquests centres neuràlgics queda a l’ombra. L’absència d’un Pla de Rehabilitació ambiciós i efectiu per part de l’Ajuntament és la condemna que amenaça la seva continuïtat.
La crisi no és només un problema d’infraestructures, sinó també de canvi d’hàbits. Els mercats estan abocats a la desaparició perquè el públic jove, la clientela del futur, no té el costum d’anar al mercat tradicional.
Els paradistes ho tenen clar: la solució passa per una aposta decidida per la reconversió i l’acció immediata. Demanen una estratègia integral que garanteixi el seu futur amb propostes com l’adaptació de plataformes en línia, comandes a domicili, o la presentació de fires, tallers de cuina, i esdeveniments culturals i gastronòmics que reforcin el seu valor social.
Badalona s’enfronta a la necessitat urgent d’invertir i rehabilitar aquests centres neuràlgics abans que el llegat del comerç de proximitat es perdi per sempre. És hora que el Pla de Mercats esdevingui una prioritat real, atès que la regeneració dels equipaments existents és clau, no només per a l’economia, sinó per a la vida i el batec cultural dels seus barris.
Mari Carmen Lozano Pareja
