Aquest estiu estava caminant quan em vaig fixar en els grafitis i els cartells publicitaris penjats a les parets del carrer del Mar. Em vaig quedar mirant i em va impactar la imatge de deixadesa i de brutícia que projectava un dels carrers principals de la ciutat de Badalona. La imatge em va acompanyar al llarg del meu passeig i, algunes idees van sorgir a la meva ment. Vaig pensar en el programa “Supermanzanas”, un projecte urbanístic, dissenyat per a alguns carrers de Barcelona, que vol recuperar per a la ciutadania llocs públics com espais més saludables, més segurs, més verds i, que afavoreixin la cohesió social.
Malgrat viure més connectats que mai a través de les xarxes socials, avui dia assistim a un augment de la soledat, de la depressió i de l’estret. Per això, és important que la ciutat compti amb més llocs inclusius que animin a les persones a sortir al carrer i a interactuar. Penso a la meva ciutat i, percebo que caldria ampliar la xarxa de parcs i jardins on els vianants siguin els protagonistes; augmentar la presència de verd urbà; crear nous espais de descans, equipats amb bancs amb respatller, fanals solars, papereres reciclables. Un nou mobiliari urbà que resulti atractiu per a la ciutadania. A més, seria interessant fomentar la creació d’horts urbans i zones de jocs infantils, per transformar els nostres barris en llocs més adaptats, vius i sostenibles.
Fa molts anys que tinc un desig: veure Badalona com una ciutat atractiva, acollidora i desitjable. Per això, crec que la neteja urbana és una peça fonamental, perquè és la primera imatge visual que els veïns i les veïnes observem quan surtin al carrer. Una ciutat neta és el quadre perfecte per a ressaltar la bellesa del nostre entorn urbà. Una Badalona que potenciï referències urbanes; que guarneixi la ciutat amb estàtues; que fomenti l’oferta cultural promovent el seu llegat romà, la seva gastronomia mediterrània i, el seu entorn paisatgístic; que reforci la identitat als barris amb un disseny que doni continuïtat a tots els districtes de Badalona, per exemple, amb cartells on surti el nom del barri i, símbols que siguin representatius de cadascun d’ells.
M’imagino el pont de l’autopista i els fanals del carrer General Weyler pintats amb un verd intens, emmarcant el Parc del Turó Caritg, com si fos un quadre de Monet. La plaça de Sant Josep transformada en un oasi urbà, amb el majestuós arbre com protagonista, acompanyat per bancs de fusta i grans testos plens de margarides que miren envers el temple. El carrer Francesc Layret convertit en un passeig per vianants amb terrasses animades i l’aroma de la lavanda fluint entre la gent. El carrer de Santa Maria ple de color gràcies a les fileres d’arbres de taronges, mentre que a Dalt la Vila, l’escultura de la Venus aporta un toc històric, cultural i turístic. La plaça de la Constitució, il·luminant un mosaic romà que rodeja la font, creant un ambient de misteri i màgia. A la nit, les llums LED decorant el pont del petroli, i les antigues naus de l’escorxador transformades en un vibrant centre cultural i, un parc aquàtic amb una gran piscina a l’aire lliure que ens convida a l’esbarjo i a la diversió. En pensar en aquesta Badalona ideal, se’m ve al cap la cançó de Joan Manuel Serrat i, penso que seria bonic veure aquesta visió feta realitat! Mari Carmen Lozano Pareja
