La periodista Laura Fa ha estat l’encarregada de pronunciar el pregó des del balcó de la Casa de la Vila de les Festes de Maig de Badalona 2023. La popular i televisiva periodista ha estat acompanyada d’una intèrpret de llenguatge de signes que ha ajudat les persones amb discapacitat auditiva a seguir el pregó, que també s’ha pogut seguir a través de Ràdio Ciutat de Badalona i Televisió de Badalona.
Laura Fa és llicenciada en Història i Periodisme i va començar la seva trajectòria professional a Ràdio Ciutat de Badalona. La Laura és un dels rostres, com a especialista de l’anomenada “premsa del cor”, més reconeguts per les seves aparicions als mitjans de comunicació, i especialment a programes televisius de gran audiència com Sálvame. La periodista no desaprofita qualsevol ocasió per remarcar que no es veu vivint a cap altre lloc que no sigui Badalona.
Text íntegre del pregó de les Festes de Maig 2023
Estic molt emocionada per ser la pregonera d’aquestes Festes de Maig. He parlat molt d’aquest moment amb la Sílvia Soler i ja em deia: ‘Se’t farà un nus a la gola’. Sílvia, com sempre, tenies tota la raó. Sort en tinc dels teus consells.
Vaig arribar a la ciutat per casualitat, quan a la Universitat on jo estudiava periodisme, dos companys em van dir que feien pràctiques a la secció d’esports de Ràdio Ciutat de Badalona. Quan la ràdio encara estava aquí, al carrer de Mar, on aleshores hi havia el cinema Verbena. Però ara hi haaaaaa bé, ara ja no sabem què hi ha. Muy mucho?? Com em va agradar molt i molt Badalona vaig quedar-me aquí…..
Aquí a la ràdio em van dir: has de conèixer al Joan Cuixart i segur que et fa un lloc per poder treballar els caps de setmana. Dic el seu nom perquè el Joan va ser qui em va donar un espai en l’àmbit professional que em va canviar la vida, i la seva família me la va salvar. No entraré en molts més detalls però gràcies Joan, allà on siguis, i gràcies a la seva família si avui sou aquí veient-me.
I per l’amor a la ràdio i a la ciutat vam decidir venir a viure aquí amb el meu marit. Vam estar uns anys al barri del Sant Crist, un pis molt cuqui que compensava les rampes del barri. Més tard vaig canviar el piset per un de més gran al Gorg, on encara hi soc i no tinc cap intenció de moure’m.
Aquí vaig estar molts anys treballant a Ràdio Ciutat, però també una època vaig treballar al departament de premsa de l’Ajuntament. Recordo amb molt carinyo a la Maite Arqué i, sobretot, m’ho va posar molt fàcil i la recordo com un referent pel que fa a la política de proximitat.
Els amics més ‘btv’s es van encarregar d’integrar-me perfectament a la ciutat. A veure, saps que és un Micaco? I un badiu? A mi tot em sonava a ‘xino’. Doncs espavila, em deien. I així és com vaig aprendre la llengua badalonina i ja controlo i tinc integrades paraules com tornemi, piseria, la tusa, esmoixinada, la fira de l’arrop i tantes altres. Perquè jo estiuejo a Port de la Selva però l’únic lloc on agafeu el TRENC i aneu a MARC o al COL·LEGIT és aquí. I el concepte btv m’ha acompanyat des que vaig arribar fa més de 25 anys. Ara sempre dic que els meus fills són btvs i, per tant, ja computa perquè jo ho sigui. Fixeu-vos si em computa el títol que em vaig casar un 10 de maig! El dia de la Cremada del Dimoni! I tots els badalonins convidats a la festa…en Xavi Ballesteros, la Núria Coll, la Marta Sánchez, en Jordi Coloma i en Ramon Duran es van emprenyar amb mi perquè es perdien l’acte central de les Festes de Maig. Però no patiu que no me l’he perdut mai més i aquest any encara menys.
La meva etapa a Ràdio Ciutat de Badalona va ser determinant per despertar en mi l’amor més absolut cap a la Penya. Sembla que tots els astres s’hagin alineat perquè aquest any, justament, el mocador de les festes d’enguany sigui verd-i-negre. Ara, el bàsquet continua molt present a la meva vida perquè els meus fills hi juguen, quina llàstima que tot i ser el bressol del bàsquet, no puguem presumir de tenir les millors instal·lacions per al nostre planter (guanyi qui guanyi…. poseu-vos les piles, que ens cau tot a trossos.)
Era periodista d’esports, no com ara! I durant molt de temps ens vam fer un fart de parlar de la fusió del Badalona amb el Badaloní i vaig sentir tantes vegades que es construiria un gran camp de futbol que creia que això mai arribaria. Han passat molts anys i continua molt viu en mi el record del camp a l’avinguda de Navarra. Tot i que el 2017 l’estadi del Badalona va ser realitat.
Per cert que no només de bàsquet i futbol vull parlar. Aquest cap de setmana l’hem passat a Blanes on es disputava el Campionat d’Espanya de Fit Kid. Ens hem fet un fart de guanyar títols així que enhorabona a tots els qui heu participat, inclosa la meva filla, de qui em cau la baba veient-la fer acrobàcies amb les seves companyes. És flipant el nivell que tenim a Badalona en aquest esport.
De la meva vida a la ciutat només una cosa no era nova. Trepitjar de tant en tant el Titus i fotre’m una bona festa. Amb la gent de la ràdio hi anàvem sovint però jo, ja de molt jove, hi havia estat quan la discoteca estava arran de platja. Que ja hagués estat al Titus de la platja em va començar a computar com a btv amb la gent de la ciutat que hi parlava. Com si haver passat depèn de quines experiències fos un plus. I jo contenta perquè, per damunt de tot, Badalona ja era casa meva.
Ràdio Ciutat va viure l’època pletòrica de la comunicació local. Allà vaig coincidir amb la Txell Ortiz, per exemple que amb els anys ens hem retrobat i no ens saltem de tant en tant un bon esmorzar al Tàpia. A Ràdio Ciutat ens vam fer grans i vam anar a treballar a un edifici espectacular de la Morera, on encara hi són. Hi vaig passar uns anys espectaculars i hi torno sempre que m’ho demanen. Allà hi vaig fer amics i enemics però avui si soc aquí és perquè els que queden són els amics.
Professionalment, vaig fer un canvi fa uns anys i vaig passar a fer premsa del cor, que és el que jo sempre havia volgut fer. Deixo Badalona com a lloc de treball i ja sabeu, entre Rac1 i Tv3, de tant en tant m’escapo a Madrid a un programa que es diu Sálvame. A tot arreu on vaig i on treballo sempre soc ‘la periodista badalonina’. Vull pensar que és perquè sempre he portat el nom de Badalona a tot arreu. Sempre he explicat com m’agrada sortir a córrer per la platja fins a Montgat passant per l’Anís del Mono amb aquella olor de matafaluga, anar a fer un gelat ben casolà, un vermut amb unes bones Coromines, berenar uns xurros amb xocolata al passeig de la Salut, o un bon pop amb allioli que ressuscita un mort, com m’agrada fer una cerveseta a la Rambla, com gaudeixo d’una bona paella arran de mar i com soc de feliç quan ja posen les guinguetes i fa olor d’estiu. Sempre explico la història del senyor que va arreglar ell solet i va aconseguir que el pont del Petroli sigui el que és ara… bé, el que és ara no…. (poseu-vos les piles també). Un pensament per a en Josep Valls i les seves galetes de cavallet de mar. M’agrada de camí a casa parar al mercat Torner a comprar quatre cigrons i una mica de peix. I aquests dies, m’agrada dir que tenim una ciutat amb dones feministes que si veuen un brètol a l’autobús tenen els nassos d’encarar-s’hi i fer-lo baixar. Siguem una ciutat referent en la defensa dels drets de les dones i que agressions com les del Màgic no tornin a passar. Totes i tots hi tenim una feina a fer. Tinc una filla d’11 anys i vull una Badalona lliure de masclisme per a ella i per totes les dones de la ciutat, que totes puguem anar tranquil·les pel carrer.
Amb tota aquesta història, que avui pugui ser jo qui fa aquest pregó i inaugurar les Festes de Maig, només puc donar les gràcies a qui li va passar pel cap aquesta idea tan boja i a tots els que m’heu acompanyat avui aquí. Moltes gràcies a tots. Visca Badalona i visca les Festes de Maig.
Concert de Les Que Faltaband i Nit del Mono
Després del Pregó, a les 20 hores, també a la plaça de la Vila, la música ha pres el protagonisme amb Les Que Faltaband, la jove banda de versions formada per vuit noies, oferiran un espectacle potent i reivindicatiu amb una posada en escena que combina la música, la dansa i altres elements artístics. La banda presenta un repertori íntegrament femení, que demostra que les dones també fan música festiva, des de ritmes llatins i pop-rock dels vuitanta, fins als hits més actuals.
A les 21.30 hores, organitzada per la Comissió de Festes, té lloc la Nit del Mono. A partir de la figura del capgròs del mono, es fa un recorregut des de la plaça de la Vila pels carrers de Baix a Mar, amb música de gralles i txaranga, que finalitza davant de la figura del Dimoni al passeig Marítim i en acabar ha tingut lloc un concert de discjòquei a la platja.
El programa íntegre de les Festes de Maig 2023 es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i a l’Agenda Cultural de Badalona.
Per seguir la informació actualitzada del programa i els possibles canvis a causa de les situacions meteorològiques adverses podeu consultar els perfils d’Instagram, Facebook i Twitter de les Festes de Maig (@festesdemaig).
