En la història del progrés de Badalona, existeixen noms que actuen com a fils invisibles, cosint la justícia social amb la política i la ciència amb la cultura. Caterina Mieras i Barceló és, sens dubte, un d’aquests noms. La seva trajectòria és el testimoni d’una dona que va decidir habitar espais tradicionalment masculinitzats per transformar-los en llocs més humans, inclusius i dignes.
Des dels seus inicis en Medicina i Cirurgia per la UB i especialitzada en dermatologia, la Caterina Mieras va entendre la seva professió com un compromís que anava molt més enllà de la consulta. Tot i que la seva tasca en centres de referència com l’Hospital Clínic o la Vall d’Hebron la va consolidar com una dermatòloga de prestigi, va ser la seva mirada profundament humana la que va marcar la diferència. En una època en què el VIH/Sida no era només una crisi sanitària, sinó un estigma carregat de prejudicis, ella va posar les persones al centre quan la societat els donava l’esquena. El Premi Dona Progressista (1994) va ser el reconeixement precoç a una pionera que entenia que la medicina, igual que la política, serveix per guarir les ferides d’una societat.
El seu pas per la gestió pública va ser una extensió natural del seu compromís: des de la resistència antifranquista fins a la seva etapa com a regidora socialista a Badalona. Sota el seu lideratge en les àrees de Cultura i Solidaritat, la ciutat va aprendre a ser més oberta i participativa, demostrant que la política pot —i ha de— tenir una mirada feminista. Tanmateix, un dels seus llegats més simbòlics per a la memòria col·lectiva de Catalunya va ser el seu paper com a Consellera de Cultura, des d’on va lliurar batalles per la dignitat històrica; destaca la fita del retorn dels «Papers de Salamanca», un acte de justícia que va retornar a la ciutadania una part de la seva pròpia identitat segrestada.
El que realment distingeix la Caterina no són només els títols o els projectes culminats amb èxit, sinó la qualitat humana que imprimeix en cada acció. Qui ha treballat al seu costat diu que és una mentora incansable, sempre disposada a guiar les noves generacions; una innovadora resilient, capaç de trobar solucions on d’altres només veuen obstacles; i un referent d’integritat que demostra que es pot arribar a dalt de tot sense comprometre els valors personals ni el benestar col·lectiu.
El fet de ser finalista als Premis Trencant Invisibilitats de Badalona, que tindran lloc el proper 19 de març a les 18 h. al Teatre Zorrilla de la ciutat, no és només un motiu d’orgull per a tots aquells que tenim la sort de conèixer-la, sinó un exercici de justícia històrica que, de per si, ja posa llum a la seva tasca. Com diu la màxima: «L’èxit no es mesura pel que aconsegueixes, sinó per l’empremta que deixes en els altres».
En un món que sovint premia allò efímer, que la seva candidatura estigui entre les seleccionades és un pas necessari: reivindicar la Caterina Mieras és fer justícia a totes les dones que van obrir portes que avui moltes altres creuen amb naturalitat. Aquest premi seria la culminació d’una trajectòria exemplar; però per a la Caterina, lluny de ser una estació d’arribada, seria només un nou alè per continuar la seva tasca incansable.
Mari Carmen Lozano Pareja
