Els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià de Besòs treballen de manera coordinada en la preparació d’una sol·licitud conjunta al Pla de Barris i Viles de Catalunya, amb una proposta compartida sota el concepte “Recosint fronteres: Teixint comunitat”. L’objectiu és impulsar una estratègia integral de transformació urbana, social i ambiental en barris contigus dels dos municipis, d’acord amb la missió del Pla de Barris i Viles 2025-2029, orientada a reforçar la cohesió social i la prosperitat compartida als barris amb vulnerabilitats.
La proposta que estan treballant ambdós ajuntaments se centra, de manera inicial i provisional, en els barris de Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista, a Sant Adrià de Besòs, i en els barris de el Remei, Sant Roc, Artigues, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià, a Badalona. Es tracta d’un àmbit urbà continu que comparteix dinàmiques socials, residencials, de mobilitat i d’ús quotidià de l’espai. El document tècnic del Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) identifica expressament aquesta àrea conjunta i la vincula al lema “Recosint fronteres: Teixint comunitat”.
En aquests moments, tant l’Ajuntament de Badalona com el de Sant Adrià de Besòs es troben en la fase de delimitació, caracterització i anàlisi de l’Àrea d’Atenció Especial (AAE), d’acord amb la documentació tècnica elaborada per a la futura candidatura. Aquesta proposta delimita una àrea integrada per seccions censals dels dos municipis i acredita, en termes agregats, unes variables especialment rellevants per a l’elegibilitat de la proposta: 31.655 habitants, 9.247 habitatges, 97,07 hectàrees de superfície, una renda mitjana per persona inferior als 12.000 euros i un Índex Socioeconòmic Territorial (IST) inferior a 80.
Aquests valors són especialment significatius perquè el marc regulador del Pla de Barris exigeix que l’àrea proposada tingui una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana de Catalunya i compleixi els requisits establerts en el sistema d’indicadors objectius previst per la normativa. Igualment, la regulació admet expressament que una AAE pugui pertànyer a un o diversos municipis, sempre que presenti homogeneïtat i continuïtat espacial en termes físics, morfològics o socioeconòmics.
La candidatura conjunta respon, precisament, a aquesta lògica. Els barris seleccionats formen un continu urbà real, sense que la frontera administrativa entre municipis reflecteixi una separació efectiva en la vida quotidiana dels veïns i veïnes. El Decret i la Guia pràctica estableixen que una mateixa àrea pot integrar espais de més d’un municipi quan existeixi una continuïtat urbanística tangible, és a dir, quan hi hagi integració d’usos, mobilitat i equipaments, i quan la connexió formi part de la trama urbana consolidada.
Des d’aquesta perspectiva, la proposta Badalona–Sant Adrià de Besòs és especialment sòlida perquè aborda una realitat compartida a banda i banda dels límits municipals. Els barris inclosos presenten condicions que justifiquen una intervenció pública integral: vulnerabilitat socioeconòmica, necessitat de millora urbana, reptes en matèria d’habitatge, espai públic, sostenibilitat i cohesió comunitària. La mateixa filosofia del Pla de Barris parteix de la constatació que les desigualtats socials i territorials tenen una expressió urbana clara i que cal una acció estructural i sostinguda per revertir-les.
La formulació compartida del projecte permet, a més, guanyar coherència territorial i força tècnica. Una proposta conjunta facilita construir un diagnòstic més complet, ordenar millor la informació exigida en el PMII i reforçar l’encaix amb els indicadors previstos pel programa, ja que permet treballar sobre una realitat urbana contínua, amb problemàtiques comunes i oportunitats d’intervenció complementàries. D’acord amb el Decret 163/2025, el PMII ha de justificar la necessitat de la intervenció amb una descripció social, urbanística, ambiental i econòmica de l’àrea, incorporant documentació gràfica, delimitació georeferenciada i una proposta d’actuació coherent amb els objectius del programa.
En aquest sentit, la candidatura conjunta no només reforça la coherència urbana, social i territorial del projecte, sinó que també s’ajusta als criteris de valoració del Pla de Barris per a actuacions compartides entre municipis. Aquesta suma d’esforços permet aspirar a una proposta d’una gran dimensió transformadora, amb un PMII que pot arribar fins als 25 milions d’euros de pressupost total, d’acord amb el marc regulador vigent i subjecte, en tot cas, al règim de cofinançament i al resultat del procediment de concurrència competitiva.
El segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Daniel Gracia, ha explicat que “en aquest marc, “Recosint fronteres: Teixint comunitat” expressa amb claredat el sentit de la candidatura: cosir fractures urbanes i administratives, reforçar la connectivitat física i social entre barris veïns, i desplegar una estratègia compartida que posi al centre la vida quotidiana de les persones, la millora dels espais urbans, la rehabilitació, la transició ecològica i la cohesió comunitària”. Gracia ha assenyalat que aquest plantejament s’alinea plenament amb els tres grans àmbits d’actuació del Pla de Barris: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. “La voluntat compartida és presentar una proposta rigorosa, solvent i transformadora que permeti avançar en la regeneració urbana i social d’aquest àmbit estratègic metropolità”, ha assenyalat.
D’altra banda, el tinent d’alcaldessa de Territori de Sant Adrià, Jose A. Gras, explica que la proposta a Badalona per a treballar una candidatura conjunta respon a “una lògica urbana bàsica: formem un continu urbà on les dinàmiques físiques i socials no responen a límits administratius, sinó a reptes que s’han de treballar de manera conjunta”. Així, Gras aposta per “abordar els problemes compartits amb respostes compartides” i, per tant, amb “una perspectiva supramunicipal” ja que “els veïns i veïnes de Sant Adrià o de Badalona que resideixen en la zona limítrof desenvolupen la seva vida en els barris de les dues ciutats, i no entendrien que la qualitat dels habitatges, dels carrers, dels parcs o de la xarxa d’equipaments comunitaris es tractés de manera diferent pel fet d’existir una línia administrativa” que separa els dos municipis. A més, en tractar-se no d’un únic projecte sinó d’un pla amb diversos projectes dels tres grans àmbits assenyalats anteriorment, la “visió metropolitana és fonamental per donar integritat al pla d’actuació, amb l’objectiu de tenir un impacte positiu no només en l’àmbit físic sinó també social, econòmic i mediambiental” de les dues ciutats, “estratègia que ja estem aplicant en altres plans d’actuació, com el recentment publicat entre els dos ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona fa unes setmanes a Can Rigalt”.
Els dos ajuntaments continuaran treballant durant els propers mesos en la definició tècnica de l’àrea, en la recollida de dades necessàries i en la construcció del Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) que haurà de concretar tant la diagnosi com les actuacions prioritàries a desplegar
