Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) ha analitzat l’impacte de les condicions climàtiques en la presència del bacteri Legionella als sistemes d’aigua i en la incidència de la malaltia del legionari a Catalunya. El treball, publicat a la revista científica Water Research, mostra que l’augment de les temperatures i l’allargament dels períodes càlids afavoreixen la proliferació del bacteri i s’associen amb un increment posterior dels casos de la malaltia.
La recerca és fruit d’un treball conjunt entre l’IGTP, el laboratori AQUALAB, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Fundació Lluita contra les Infeccions, i analitza dades ambientals, microbiològiques i epidemiològiques recollides entre els anys 2018 i 2023.
Legionella és un bacteri present de manera natural en ambients aquàtics, però que pot proliferar en instal·lacions artificials com canonades, torres de refrigeració o fonts ornamentals. Quan es dispersa en forma d’aerosols i és inhalat, pot provocar una infecció respiratòria greu, coneguda com a malaltia del legionari. El bacteri creix especialment bé en aigües temperades, entre els 25 i els 42 °C, una franja que s’assoleix amb més facilitat en un context d’escalfament global.
A diferència d’estudis previs, aquest treball es basa en mostres obtingudes en els controls rutinaris dels sistemes d’aigua, i no únicament en instal·lacions investigades arran de brots. En total, s’han analitzat més de 32.000 mostres d’aigua, juntament amb tots els casos declarats de la malaltia del legionari i les dades meteorològiques corresponents al mateix període (amb l’exclusió de l’any 2020, marcat per la pandèmia).
Els resultats indiquen que l’augment de la temperatura ambiental i de l’aigua incrementa la probabilitat de detectar Legionella als sistemes d’aigua, inclosos alguns considerats tradicionalment de menor risc, com els sistemes d’aigua freda. Els investigadors també observen que, mesos després dels episodis de calor prolongada, es produeix un augment dels casos de la malaltia.
A més, l’estudi detecta un increment progressiu de mostres positives al llarg dels anys analitzats i mostra que els serogrups 2–14 i el serogrup 1 de L. pneumophila estan representats de manera similar en les mostres ambientals, tot i que els mètodes diagnòstics més utilitzats se centren només en el serogrup 1. Aquest fet suggereix que una part dels casos podria no quedar registrada.
Segons els autors, aquests resultats evidencien la necessitat d’adaptar les estratègies de vigilància i prevenció de la malaltia del legionari a un context de canvi climàtic, reforçant el control dels sistemes d’aigua i millorant els mètodes de detecció i diagnòstic. L’estudi també apunta la importància d’integrar dades ambientals i meteorològiques en les polítiques de salut pública per anticipar millor els períodes i les instal·lacions de risc.
