Un equip investigador catal\u00e0 ha aconseguit reproduir al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 (NF1) evolucionen cap a formes malignes agressives, un aven\u00e7 que podria ajudar a desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia gen\u00e8tica minorit\u00e0ria.
L\u2019estudi publicat a Nature Communications, ha estat liderat pels grups de C\u00e0ncer Hereditari i Bioinform\u00e0tica i Gen\u00f2mica Translacional del C\u00e0ncer de l\u2019Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb investigadors de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia (ICO) – Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) i del National Center for Advancing Translational Sciences (NCATS) dels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units. El treball ha perm\u00e8s identificar una possible combinaci\u00f3 terap\u00e8utica amb potencial per al tractament d\u2019aquests tumors, combinant dos f\u00e0rmacs: olaparib i selumetinib.
La neurofibromatosi tipus 1 afecta aproximadament una de cada 3.000 persones i \u00e9s una malaltia gen\u00e8tica que predisposa al desenvolupament de tumors del sistema nervi\u00f3s perif\u00e8ric. Les persones amb NF1 poden desenvolupar tumors benignes anomenats neurofibromes, que en alguns casos evolucionen cap a tumors malignes de la beina nerviosa perif\u00e8rica (MPNST), un tipus de c\u00e0ncer molt agressiu i dif\u00edcil de tractar.
Fins ara, entendre com es produeix aquesta transformaci\u00f3 havia estat un dels grans reptes de la recerca en NF1. Per abordar-lo, els investigadors van crear un model innovador a partir de c\u00e8l\u00b7lules mare humanes modificades gen\u00e8ticament. Aquest sistema permet reproduir al laboratori les diferents fases de la progressi\u00f3 tumoral i estudiar quins mecanismes moleculars intervenen en el proc\u00e9s.
Els resultats mostren que la p\u00e8rdua d\u2019un mecanisme clau de regulaci\u00f3 gen\u00e8tica, conegut com a PRC2, \u00e9s determinant perqu\u00e8 els tumors adquireixin caracter\u00edstiques malignes.
\u201cAquest treball ens ha perm\u00e8s reproduir al laboratori, per primera vegada de manera
molt precisa, la progressi\u00f3 dels tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 des
d\u2019estadis benignes fins a formes malignes\u201d, explica Eduard Serra, investigador de l\u2019IGTP
i coautor principal de l\u2019estudi. \u201cAix\u00f2 ens ajuda a entendre millor quins mecanismes
impulsen aquesta transformaci\u00f3 i ens ofereix una nova plataforma per identificar
possibles estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques\u201d, afegeix Meritxell Carri\u00f3, l\u2019altra coautora principal
de l\u2019estudi.
A m\u00e9s, el nou model va permetre provar centenars de compostos terap\u00e8utics i
identificar una possible vulnerabilitat espec\u00edfica dels tumors malignes associats a NF1.
En experiments precl\u00ednics, la combinaci\u00f3 dels f\u00e0rmacs olaparib i selumetinib va
aconseguir reduir significativament el creixement tumoral.
\u201cLa transformaci\u00f3 dels neurofibromes en tumors malignes \u00e9s un proc\u00e9s extremadament
complex i dif\u00edcil d\u2019estudiar\u201d, explica Itziar Uriarte, primera signant del treball, que tamb\u00e9
va constituir la seva tesi doctoral. \u201cAquest model ens permet observar-lo de manera
controlada i entendre millor com els canvis gen\u00e8tics i epigen\u00e8tics alteren la identitat de
les c\u00e8l\u00b7lules durant la progressi\u00f3 tumoral\u201d, afegeix Serra.
Els investigadors destaquen que aquest tipus de models poden ajudar a accelerar la
identificaci\u00f3 de noves ter\u00e0pies per a tumors que actualment tenen poques opcions de
tractament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un equip investigador catal\u00e0 ha aconseguit reproduir al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 (NF1) evolucionen cap a formes malignes agressives, un aven\u00e7 que podria ajudar a desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia gen\u00e8tica minorit\u00e0ria.L\u2019estudi publicat a Nature Communications, ha estat liderat pels grups de C\u00e0ncer Hereditari i Bioinform\u00e0tica i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10811,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[],"class_list":{"0":"post-10810","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-actualitat"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10810","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10810"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10810\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10812,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10810\/revisions\/10812"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10810"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10810"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10810"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}