En els darrers anys, la pol\u00edtica s’ha despla\u00e7at cap a un terreny \u00e0rid, dominat per la tecnocr\u00e0cia, el m\u00e0rqueting de consum i la gesti\u00f3 freda de dades; una deriva que ha convertit els ciutadans en mers espectadors passius. Davant aquesta desafecci\u00f3, sorgeix la necessitat de recuperar la \u201cm\u00edstica militant\u201d: aquella empenta col\u00b7lectiva que transcendeix l\u2019estrat\u00e8gia i transforma l\u2019organitzaci\u00f3 en una comunitat de vida i valors.No es tracta de fanatisme, sin\u00f3 d\u2019un estat emocional en qu\u00e8 s\u2019actua per convicci\u00f3 i no per inter\u00e8s.Mentre que la ideologia dicta qu\u00e8 cal pensar, aquest sentiment explica per qu\u00e8 val la pena lluitar, convertint la pol\u00edtica en una causa vital que ens mobilitza cada mat\u00ed. \u00c9s un concepte que, arran de les trobades recents de la Global PM a Barcelona, torna a ressonar amb for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta pulsi\u00f3 es construeix sobre tres pilars que eleven el fet pol\u00edtic a una dimensi\u00f3 existencial: un relat de missi\u00f3, un llenguatge compartit i una comunitat de pertinen\u00e7a. Ja no es tracta de gestionar percentatges, sin\u00f3 de defensar la dignitat humana en una cru\u00eflla hist\u00f2rica entre l\u2019odi i l\u2019esperan\u00e7a. Mitjan\u00e7ant la lleialtat i la camaraderia, la identitat individual es fon en la voluntat col\u00b7lectiva i genera la resili\u00e8ncia necess\u00e0ria per resistir el cansament i la derrota. Aix\u00ed, el grup es consolida com un baluard d\u2019anhels compartits.<\/p>\n\n\n\n
Tot i la seva for\u00e7a, aquesta energia s\u2019ha de moure en un equilibri prec\u00eds per no derivar en un sectarisme on la cr\u00edtica interna es castigui com una tra\u00efci\u00f3. El vertader ant\u00eddot contra aquesta deriva \u00e9s l\u2019humanisme. Aquesta tradici\u00f3, que neix amb la virt\u00f9 dels humanistes renaixentistes \u2013els quals entenien que l\u2019acci\u00f3 compromesa amb el b\u00e9 com\u00fa \u00e9s superior a la simple contemplaci\u00f3-, recorre la hist\u00f2ria des d\u2019Erasme fins Gramsci o la m\u00edstica no-violenta de Martin Luther King. En tots ells, l\u2019objectiu ha estat el mateix: l\u2019alliberament de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Recollint aquest llegat, el president Salvador Illa va assenyalar en el seu discurs de lliurament de les Creus de Sant Jordi que el m\u00f3n necessita esperan\u00e7a i que Catalunya ha de ser un exemple de societat humanista. Aquesta fita implica entendre \u2014en paraules de Vict\u00f2ria Camps\u2014 que una llibertat basada nom\u00e9s en l\u2019inter\u00e8s propi no \u00e9s, en realitat, llibertat.<\/p>\n\n\n\n
El progr\u00e9s social requereix la combinaci\u00f3 indestriable de l\u2019humanisme com a br\u00faixola moral i de la m\u00edstica militant com a motor emocional. Aquesta uni\u00f3 situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a centre i fi de tota acci\u00f3 pol\u00edtica. Sense la guia de la ra\u00f3, el motor ens aboca al radicalisme buit; sense l\u2019impuls emocional, el discurs queda redu\u00eft a una an\u00e0lisi est\u00e8ril. El repte de les forces progressistes \u00e9s recuperar aquesta \u00e8pica comuna per v\u00e8ncer l\u2019individualisme insolidari mitjan\u00e7ant una m\u00edstica sana, concebuda no com un fi en si mateixa, sin\u00f3 com un instrument per servir la societat. Cal tornar a entendre la pol\u00edtica com un servei on la milit\u00e0ncia no respongui nom\u00e9s a unes sigles, sin\u00f3 a la missi\u00f3 de garantir que cada persona visqui amb dignitat, just\u00edcia i llibertat.<\/p>\n\n\n\n
Mari Carmen Lozano Pareja<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els darrers anys, la pol\u00edtica s’ha despla\u00e7at cap a un terreny \u00e0rid, dominat per la tecnocr\u00e0cia, el m\u00e0rqueting de consum i la gesti\u00f3 freda de dades; una deriva que ha convertit els ciutadans en mers espectadors passius. Davant aquesta desafecci\u00f3, sorgeix la necessitat de recuperar la \u201cm\u00edstica militant\u201d: aquella empenta col\u00b7lectiva que transcendeix l\u2019estrat\u00e8gia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10561,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":{"0":"post-10559","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinio"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10559"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10562,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10559\/revisions\/10562"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}