En la hist\u00f2ria del progr\u00e9s de Badalona, existeixen noms que actuen com a fils invisibles, cosint la just\u00edcia social amb la pol\u00edtica i la ci\u00e8ncia amb la cultura. Caterina Mieras i Barcel\u00f3 \u00e9s, sens dubte, un d\u2019aquests noms. La seva traject\u00f2ria \u00e9s el testimoni d\u2019una dona que va decidir habitar espais tradicionalment masculinitzats per transformar-los en llocs m\u00e9s humans, inclusius i dignes.<\/p>\n\n\n\n
Des dels seus inicis en Medicina i Cirurgia per la UB i especialitzada en dermatologia, la Caterina Mieras va entendre la seva professi\u00f3 com un comprom\u00eds que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de la consulta. Tot i que la seva tasca en centres de refer\u00e8ncia com l\u2019Hospital Cl\u00ednic o la Vall d\u2019Hebron la va consolidar com una dermat\u00f2loga de prestigi, va ser la seva mirada profundament humana la que va marcar la difer\u00e8ncia. En una \u00e8poca en qu\u00e8 el VIH\/Sida no era nom\u00e9s una crisi sanit\u00e0ria, sin\u00f3 un estigma carregat de prejudicis, ella va posar les persones al centre quan la societat els donava l\u2019esquena. El Premi Dona Progressista (1994) va ser el reconeixement preco\u00e7 a una pionera que entenia que la medicina, igual que la pol\u00edtica, serveix per guarir les ferides d’una societat.<\/p>\n\n\n\n
El seu pas per la gesti\u00f3 p\u00fablica va ser una extensi\u00f3 natural del seu comprom\u00eds: des de la resist\u00e8ncia antifranquista fins a la seva etapa com a regidora socialista a Badalona. Sota el seu lideratge en les \u00e0rees de Cultura i Solidaritat, la ciutat va aprendre a ser m\u00e9s oberta i participativa, demostrant que la pol\u00edtica pot \u2014i ha de\u2014 tenir una mirada feminista. Tanmateix, un dels seus llegats m\u00e9s simb\u00f2lics per a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de Catalunya va ser el seu paper com a Consellera de Cultura, des d\u2019on va lliurar batalles per la dignitat hist\u00f2rica; destaca la fita del retorn dels \u00abPapers de Salamanca\u00bb, un acte de just\u00edcia que va retornar a la ciutadania una part de la seva pr\u00f2pia identitat segrestada.<\/p>\n\n\n\n
El que realment distingeix la Caterina no s\u00f3n nom\u00e9s els t\u00edtols o els projectes culminats amb \u00e8xit, sin\u00f3 la qualitat humana que imprimeix en cada acci\u00f3. Qui ha treballat al seu costat diu que \u00e9s una mentora incansable, sempre disposada a guiar les noves generacions; una innovadora resilient, capa\u00e7 de trobar solucions on d\u2019altres nom\u00e9s veuen obstacles; i un referent d\u2019integritat que demostra que es pot arribar a dalt de tot sense comprometre els valors personals ni el benestar col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n
El fet de ser finalista als Premis Trencant Invisibilitats de Badalona, que tindran lloc el proper 19 de mar\u00e7 a les 18 h. al Teatre Zorrilla de la ciutat, no \u00e9s nom\u00e9s un motiu d’orgull per a tots aquells que tenim la sort de con\u00e8ixer-la, sin\u00f3 un exercici de just\u00edcia hist\u00f2rica que, de per si, ja posa llum a la seva tasca. Com diu la m\u00e0xima: \u00abL’\u00e8xit no es mesura pel que aconsegueixes, sin\u00f3 per l’empremta que deixes en els altres\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n En un m\u00f3n que sovint premia all\u00f2 ef\u00edmer, que la seva candidatura estigui entre les seleccionades \u00e9s un pas necessari: reivindicar la Caterina Mieras \u00e9s fer just\u00edcia a totes les dones que van obrir portes que avui moltes altres creuen amb naturalitat. Aquest premi seria la culminaci\u00f3 d\u2019una traject\u00f2ria exemplar; per\u00f2 per a la Caterina, lluny de ser una estaci\u00f3 d’arribada, seria nom\u00e9s un nou al\u00e8 per continuar la seva tasca incansable.<\/p>\n\n\n\n Mari Carmen Lozano Pareja<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la hist\u00f2ria del progr\u00e9s de Badalona, existeixen noms que actuen com a fils invisibles, cosint la just\u00edcia social amb la pol\u00edtica i la ci\u00e8ncia amb la cultura. Caterina Mieras i Barcel\u00f3 \u00e9s, sens dubte, un d\u2019aquests noms. La seva traject\u00f2ria \u00e9s el testimoni d\u2019una dona que va decidir habitar espais tradicionalment masculinitzats per transformar-los […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10262,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":{"0":"post-10261","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinio"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10261","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10261"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10263,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10261\/revisions\/10263"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}