Els \u00e9ssers humans hem passat de viure en coves a explorar Mart, per\u00f2 el codi de la nostra humanitat sembla no haver-se actualitzat. Hem perfeccionat el com viure \u2013gr\u00e0cies a la tecnologia, la medicina o les infraestructures-, per\u00f2 continuem lluitant amb el per a qu\u00e8 de la conviv\u00e8ncia. L\u2019egoisme persisteix perqu\u00e8, hist\u00f2ricament, va ser una eina de superviv\u00e8ncia; tanmateix, avui ens costa entendre que la cooperaci\u00f3 global \u00e9s la nova condici\u00f3 per subsistir. Malgrat viure en un m\u00f3n interconnectat, l\u2019egoisme continua aixecant fronteres invisibles; ens commou el que li passa al ve\u00ed, per\u00f2 ens tornem indiferents davant de qui creua el mar cercant una vida digna.<\/p>\n\n\n\n
Ning\u00fa tria on neix, per\u00f2 aquest atzar geogr\u00e0fic determina injustament la generositat que rebrem dels altres. Les pulsions m\u00e9s profundes – la gana, la por o l\u2019esperan\u00e7a- no entenen de mapes ni de banderes. Posar el focus en l\u2019origen o el color de la pell \u00e9s nom\u00e9s una \u00abcortina de fum\u00bb, una excusa per silenciar la nostra responsabilitat \u00e8tica i evitar recon\u00e8ixer que el patiment de l\u2019altre \u00e9s, en realitat, el nostre.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed com la necessitat d\u2019una vida digna \u00e9s universal, la responsabilitat dels actes propis tamb\u00e9 ho \u00e9s. Si jutgem a alg\u00fa que delinqueix basant-nos en el seu origen, som v\u00edctimes dels nostres propis prejudicis; si justifiquem un delicte nom\u00e9s per la proced\u00e8ncia, som massa permissius. La veritable igualtat consisteix a tractar a cada persona com un individu: si alg\u00fa aporta a la societat, se l\u2019ha d\u2019elogiar pels seus actes; si alg\u00fa fa mal, se l\u2019ha de jutjar pels seus actes, sense que el color de la pell sigui mai un agreujant o un atenuant en la nostra percepci\u00f3 moral.<\/p>\n\n\n\n
Mai podrem parlar d\u2019un aven\u00e7 hum\u00e0 ple mentre la nostra solidaritat estigui condicionada per la geografia o el poder adquisitiu. De poc serveix conquerir l\u2019espai exterior si encara som presoners d\u2019unes fronteres mentals que ens impedeixin recon\u00e8ixer el patiment ali\u00e8 com a propi. El veritable progr\u00e9s no s\u2019ha de mesurar per la velocitat dels nostres processadors ni per la sofisticaci\u00f3 de les xarxes, sin\u00f3 pel moment en qu\u00e8 l\u2019auxili al necessitat i la just\u00edcia s\u2019apliquin amb la mateixa imparcialitat a totes les persones.<\/p>\n\n\n\n
L’horitz\u00f3 \u00e8tic al qual hem d’aspirar \u00e9s el de recon\u00e8ixer en l\u2019altre un igual en drets i deures; un mirall de nosaltres mateixos sense l\u2019odi que exclou ni la ll\u00e0stima que condescendeix. Nom\u00e9s quan la dignitat humana deixi de ser una q\u00fcesti\u00f3 de codi postal o de llinatge, podrem dir, finalment, que hem apr\u00e8s l’art de viure junts. En aquest instant, podrem mirar el futur amb la certesa d’haver constru\u00eft un m\u00f3n realment digne de ser habitat.<\/p>\n\n\n\n
Mari Carmen Lozano Pareja<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els \u00e9ssers humans hem passat de viure en coves a explorar Mart, per\u00f2 el codi de la nostra humanitat sembla no haver-se actualitzat. Hem perfeccionat el com viure \u2013gr\u00e0cies a la tecnologia, la medicina o les infraestructures-, per\u00f2 continuem lluitant amb el per a qu\u00e8 de la conviv\u00e8ncia. L\u2019egoisme persisteix perqu\u00e8, hist\u00f2ricament, va ser una […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10050,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":{"0":"post-10049","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinio"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10049"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10051,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10049\/revisions\/10051"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10050"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/areabadalona.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}