El passat 1 d’octubre es va celebrar a la plaça de la Vila de la nostra ciutat un acte unitari per mantenir en el record els fets d’octubre del 2017, i en concret, la jornada del referèndum de l’1 d’octubre, on milers d’adrianencs i adrianenques van  manifestar el seu compromís amb la democràcia i la seva voluntat de solucionar els problemes a través de les urnes, i no de forma violenta.

L’acte es va desenvolupar amb les més estrictes mesures de seguretat, i amb molt poc públic per garantir la pulcritud sanitària en tot moment. Aquest fet no va desvirtuar el missatge últim de l’acte: 3 anys després els adrianencs i adrianenques continuen reivindicant poder exercir el seu dret a l’autodeterminació sense por a ser agredits o represaliats per l’Estat.

Un record als represaliats

Cada entitat participant en l’acte va dipositar en una urna de l’1O el nom d’un represaliat. D’aquesta manera, a través d’aquest petit acte, es van reivindicar la persecució desproporcionada, arbitrària i ideològica que l’Estat espanyol està perpetrant.

A l’acte hi van participar organitzacions de totes les ideologies, així van comptar amb la presència de les entitats sobiranistes: ANC i Òmnium Cultural, així com els Comitès de Defensa de la República (CDR) i Súmate. I dels partits: CUP, JxCat, Jovent Republicà i ERC, aquests últims organitzadors de l’esdeveniment.

Oposició activa de l’Ajuntament

L’Ajuntament està aprofitant la pandèmia per evitar els actes públics i vulnerant el dret a manifestació i a reunió, ja ho va fer amb la Diada i ara ho ha tornat a intentar que un acte independentista no es celebrés. Sota paràmetres poc clars i sense rebre una resposta signada i oficial, es van negar els permisos inicials per a celebrar l’acte.

Va haver de ser la Conselleria d’Interior qui autoritzés l’acte al no trobar cap element relacionat amb les mesures de seguretat que motivés rebutjar els permisos.

A hores d’ara, encara s’està a l’espera de rebre la notificació signada i motivada per part de l’Ajuntament. Una inseguretat jurídica impròpia d’una administració que hauria de facilitar els tràmits per tal que els organitzadors puguessin recórrer, si ho estimen oportú i que segurament en un altre cas no s’hagués produït.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here